“SI VOLS MANTENIR-TE JOVE, AMB SALUT i FELIÇ, BALLA”

Lucy Vincent, doctora en Neurobiologia

Compleixo 63 anys. Vaig néixer a Anglaterra i visc a França des dels 20 anys. Divorciada, tinc tres fills. Sóc científica, m’interessa saber com funcionen les coses. Sóc feminista de la diferència i he analitzat molt la diferència en les estratègies d’amor. Crec que explicar històries és una necessitat de l’ésser humà.

Fer ballar al teu cervell!

Aquesta neurobióloga que va ser investigadora en el CNRS va decidir donar-li una alegria al seu cos i prendre classes de ball: va ser així com va començar a donar-li voltes a la gran aportació de les últimes recerques, la relació no jerarquitzada entre cos i cervell, i a endinsar-se en el que ens passa en aquest sentit quan ens llancem a ballar. Coordinar moviments complexos al ritme de la música i coordinar-se amb uns altres estimula les nostres connexions cerebrals i té efectes insospitats sobre el sistema immunitari, el manteniment de teixits, òrgans i altres funcions corporals; l’autoestima, les dinàmiques laborals o el rendiment escolar. Ho explica en Fes ballar al teu cervell! (Gedisa). Ha creat una web gratuïta perquè tots puguem ballar: Clickanddance.com.

Em moc, després penso?

Sí. La major part de les persones creuen que el cervell controla al cos, però la biologia ens diu el contrari.

El cervell està al servei del cos?

Sí, les connexions neuronals es formen gràcies als moviments del fetus. Si no hi ha moviment no hi ha formació de cervell.

Per això cal posar a ballar al cervell?

Sí. El ball té efectes diferents sobre el cervell que fer esport. El moviment físic allibera endorfines en el nostre cervell, la qual cosa produeix un efecte de benestar, però quan ballem també alliberem oxitocina, que produeix un efecte molt marcat sobre l’humor.

Ballar ens posa de bon humor?

Clar, has de coordinar moviments sincrònics amb la música i amb altres persones, i això produeix un efecte sobre les neurones mirall.

Les que ens fan emfatitzar?

Efectivament, quan estem amb algú que ens cau bé de manera inconscient imitem els seus moviments. L’efecte mirall és un signe de simpatia, i quan vas a un curs de dansa aquest efecte fa baixar l’ansietat i l’estrès.

Només per això ja val la pena.

Un altre efecte és la confiança en un mateix. Antoni Damásio, que ha treballat molt la consciència en un mateix, afirma que es basa en el treball de tot el cos que mana informació al cervell: la tensió sanguínia, el metabolisme químic, la temperatura, l’oxigenació…, informació que s’uneix en una part específica del cervell que és la consciència d’un mateix.

I com afecta el ball?

Quan balles crees molta informació: ara vaig a la dreta, a l’esquerra, davant, enrere. Et fa més conscient del teu cos, estàs dominant i controlant cada vegada més el teu cos, i això augmenta molt les connexions neuronals i la confiança en tu mateix.

I si ets una patosa o un patós?

A França diem tenir dos peus esquerres. Quan insisteixes i contínues sempre millores. Mai és tard per a començar a ballar. Mai.

Més enllà de cremar greix, ballar aprima?

Quan tu et mous els músculs alliberen hormones que aporten informació que t’ajuda al fet que tinguis consciència de si tens o no fam, la qual cosa no funciona quan estàs assegut.

Llavors, ballar estimula el cervell?

Durant l’evolució la supervivència humana ha depès del moviment, essencial per a aportar informació al cervell. Avui dia som sedentaris, cosa que significa que estem atrofiant el cervell. Ballar estimula la coordinació de moviments complexos.

Per què ballar en lloc de fer fúting?

Molta gent corre, va amb bicicleta, fa gimnàstica, estimula els seus músculs en màquines… Són moviments repetitius.

I?

Els esports més valuosos per al cervell són els que tenen interacció amb els altres com el futbol, el judo, el rugbi. Esport i interacció creen matèria grisa. Però a més, ballar t’obliga a moure totes les teves articulacions.

Que diuen els estudis?

La dansa alenteix l’envelliment perquè requereix un aprenentatge constant. Ballar t’exigeix aprendre figures, coreografies, canviar de parella, adaptar-te a l’altre. I la dansa, contràriament als esports en els quals es prioritza la força, afavoreix més la bellesa del cos.

I això?

Ens redreça. No importa la disciplina: el txa-txa-txa, la rumba, el pas doble… En totes aquestes varietats la sèrie de postures que vas aprenent t’ajuden a treballar els músculs i el sistema nerviós.

Activem neurones ballant el twist?

En tot aprenentatge de noves figures ho fem. Però si et mous lliurement, no. Vam fer un estudi en el qual dividim a dos grups de 65 anys, a un li vam fer aprendre diferents balls i a l’altre li vam exposar a diferents activitats amb la mateixa intensitat esportiva. Solament en el primer cas vam poder verificar que el seu hipocamp havia crescut.

Hi ha algun ball estrella?

Els balls de saló, que inclouen el vals, el fox, el swing, el lindy hop, el tango, el mambo… Com més variats millor.

Diu que ballar potència la creativitat.

La creativitat és la capacitat d’ajuntar diferents capacitats i generar noves xarxes neuronals, i això és precisament el que fa l’aprenentatge de balls.

Té beneficis sobre la salut?

Sí, sobre l’envelliment i la demència, la prevenció de les malalties i també sobre el sistema immunitari, perquè provoca un descens de les hormones de l’estrès.

Algun altre benefici?

Ballar junts beneficia a les parelles perquè proporciona altres maneres de comunicar-se. Però també cada vegada que balles amb una persona diferent és una trobada.

Expliqui’m algun estudi curiós.

A nens d’entre 11 i 13 anys se’ls va fer classes de coreografia i van augmentar les seves capacitats d’atenció i van incrementar el seu nivell intel·lectual.

Amb quina assiduïtat hem de ballar?

L’ideal són cinc vegades per setmana, però amb una o dues vegades ja es veuen els efectes.

“LA VANGUARDIA – La Contra”  Dissabte, 27 de febrer de 2021